dissabte, 22 d’abril del 2017

DES DE CALA TORTA FINS A S'ARENALET D'AUBARCA

Caminada per la vorera de la mar, recorrent la costa verge de la península d'Artà.


El Cap Ferrutx, al fons, devora les aigües turquesa de s'Arenalet d'Aubarca. Més lluny, la costa del Cap de Formentor.

Aquest itinerari que oferim és alternatiu. Pot ser més o menys curt i desfer el camí fet d'anada a  Cada un el pot acursar a la seva mesura. Nosaltres hem volgut arribar fins a S'Arenalet perquè ho val la pena. També hem fet la tornada un poc diferent, com es pot veure en el mapa.


De tornada, anirem més per zones interiors, travessant uns interessants i fresquets pinars.



Distància: 14 km.

Dificultat: Moderada, per la distància. 
Punt de partida: Rotonda a uns 2 km. de Cala Torta.


Itinerari del dia.


Des d'Artà anirem per la carretera que va a Cala Rajada i, a la sortida del poble, voltarem la gasolinera que queda a l'esquerra, 

Anirem pel Camí des Racó, asfaltat, però estret i  llarg: uns 10 km. 


En arribar a una rotondeta tendrem dues opcions, anar cap a Cala Torta o cap a Cala Mitjana. 

Decidim anar a Cala Torta i tornar per Cala Mitjana. Així que deixam el cotxe i anam baixant a peu fins al gran arenal de Cala Torta.



Indicadors després de travessar Cala Torta
El camí es fa un poc feixuc, sobre tot si fa sol i calor. Al ser un itinerari amb moltes cales, s'ha d'anar pujant i baixant a cada una d'elles.


Cala Mitjana moltes vegades és plena d'alga

Anirem per zones sense vegetació, perquè caminarem tot el temps molt prop de la mar.



Cala Estreta

L'aigua, sempre transparent, i el fons, arenós, proporcionen aquesta coloració a vegades turquesa i a vegades maragda.


Molt aviat ja veurem unes roques dins la mar i la torre de defensa d'Aubarca.


El faralló d'Aubarca, dins la mar. La torre, sobre el Morro d'Aubarca.

Seguint el caminoi, ben trescat sempre, arribarem a Cala Matzoc, una altra de les cales d'arena blanca i abundant.



Cala Matzoc. Al darrera guaita el puig cònic d'Es Porrassar

Ara veurem ja de més a prop les muntanyes de la serra d'Artà: Cap Ferrutx, Sa Talaia Freda, Sa Talaia Moreia, Es Porrassar ...Si clicau aquest darrer accedireu a una altra excursió d'aquest blog)
En haver passat Cala Matzoc ens trobarem una pujadeta una poc més forta que ens durà a la torre de defensa, bordejant els penyassegats amb vegetació quasi fins a ran de  la mar.




Detall de les arrels d'una sivina que vol fugir del salnitre de les ventades de la mar


Si volem pujar a la torre , que encara té un canó damunt, gaudirem de precioses vistes.

És un poc dificultós, però divertit, pujar-hi. Quasi bé tothom hi puja.



El vèrtex geodèsic, dalt del terrat de la torre d'Aubarca




Part de l'itinerari ja recorregut, amb el Puig de s'Âguila (una altra caminada del blog) al fons



Al fons Aubarca i el Cap Ferrutx

La propera cala, i molt prop ja del nostre destí, és la Font Celada, que agafa el nom d'una font que proporciona frescor a l'aigua de la platja, quan els banyistes van a nedar.

Platja de Sa Font Celada


Ones, tombant cap a l'arena de la cala de Sa Font Celada

Ens queda la darrera tirada per damunt les roques. La costa és molt baixa, per aquí, amb escassíssima vegetació.


Únics exemplars de sivina en tot el darrer tram de recorregut cap a S'Arenalet

I...sorpresa! Avui a s'arenalet, no hi havia arena més que dins la mar. La platja, altres vegades tan plena de finíssima arena, en aquesta ocasió mostrava les roques nues. Qualque temporal l' havia arreplegada, mar endins, cosa habitual, per altra part, en moltes de les cales de Mallorca.


S'Arenalet d'Aubarca

La tornada la farem una mica diferent. En arribar a la cala de Sa Font Celada, no la travessarem, sinó que agafarem un camí ample que ens queda a la dreta per anar a passar part darrera de la cala.


Agafarem aquest camí, devora la platja de Sa Font Celada.

És un camí que va per dins el pinar. S'agraeix l'ombra dels pins. La sensació de tranquil.litat és patent: ombra, vistes a la mar enmig dels pins, ocellets que canten...Mmmm!


Sa Font Celada


Passant per dins el pinar

Arribarem a una senyal feta de pedres. Ens indica que hem de deixar aquest camí i voltar cap a l'esquerra.



Atenció en aquest punt, ben senyalitzat.



Detall de la senyalització

Ara anirem per un caminoi, en direcció NE.


Els aubons (porrassa estaven florits,


A la nosttra dreta S'Atalaia de Son Jaumell i el Puig de S'Àguila

Trobarem una barrera, la passarem i la tornarem a deixar tancada, com sempre hem de fer.



Barrera d'ullastre que passarem.

La resta de l'itinerari el farem igual que a l'anada, però només fins a Cala Mitjana. 

En aquest punt, deixarem sa costa. Pujarem per la carretera asfaltada (amb molt mal estat) fins que trobarem els cotxes.

 Seran uns 2 km. per aquesta carretera feta per tal d'urbanitzar la zona, en els anys de l'explosió urbanística. Posteriorment la zona es va declarar Parc Natural





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada