dissabte, 9 de gener del 2016

TALAIA DE SON JAUMELL

Visitarem aquesta torre, maltractada pel pas del temps i les circumstàncies atmosfèriques.
Talaia de Son Jaumell, en estat ruÏnós.


Caminarem unes tres hores, fent un recorregut d'uns 8 km. 



La primera part suposa un desnivell de poc més de 300 metres d'alçada. És l'únic tram un poc feixuc, però si es puja a poc a poc, no presenta cap dificultat. Després, baixarem fins a Cala Mesquida. 

Començarem a l'aparcament de Cala Agulla, a Capdepera. Passarem pel fantàstic pinar, en paral.lel a la platja.

Pinar de Cala Agulla

Al final de la platja, travessarem un torrent.

Pont que travessa el torrent




Seguirem el camí que, en uns minuts, ens farà passar per un portell obert. Si guaitam cap a la mar veurem Cala Moltó, una entrada del mar amb fons d'arena molt blanca.

Cala Moltó

El camí que seguim és el que va a Cala Mesquida. A l'estiu està molt transitat. No té pèrdua. A un km i mig veurem el desviament que ens durà a Sa Talaia de Son Jaumell. Hem de deixar el camí principal.


Desviament a la dreta del camí de Cala Mesquida


En tot moment hi ha senyalitzacions de dos tipus: pals de senyalització i taques de pintura vermella.



Senyalitzacions diverses.

El camí puja per dins el pinar. Aquesta pujada suposa entre mitja hora o tres quarts, segons l'embranzida que un dugui.



Caminoi que s'enfila, entre càrritx i pins. 

Si estam cansats podem fer una aturadeta i pegar  una ullada cap enrera. Veurem el Puig de S'Àguila, al que també es pot pujar per un altre  itinerari senyalitzat. Però ho deixarem per un altre dia.




Puig de S'Âguila

Agraïm aquest descans que ens fa la pujada més dolceta.


En acabar el pinar, entrarem en una zona de càrritx i garballó, sense gens de pinar. L'aire salat de la mar bufa fort, moltes vegades, i no deixa que cap altra vegetació arreli.



Al fons, la talaia.

La talaia queda, encara, un poc lluny, però les vistes comencen a ser fantàstiques.


Si miram cap enrera, Cala Moltó i la silueta, de l' Agulló, a contrallum.

Cap al noroest, a la nostra esquerra veurem fins a les costes d' Aubarca.


Cala Mesquida



I, sense entrebancs, arribarem al punt geodèsic, just devora la torre.


El garbelló, tant. protagonista com la torre
La torre va ser construïda l'any 1556, formant part del sistema de defensa de l'illa. A finals del segle XIX integrava part de la connexió de la xarxa òptica de telègrafs. Per això també s'anomena Torre des Telègraf.

Les vistes des d'aquest indret ens alegren l'ànima. En dies clars es veu perfectament l'illa de Menorca. Avui el cel estava un poc enterbolit i no es podia apreciar.

La distància més curta entre Mallorca i Menorca es troba aquí. en es Cap de Freu.

Cap des Freu


En haver descansat i fet les fotografies pertinents i els selfis necessaris, tindrem dues maneres de baixar, quan ens cansem d'admirar el paisatge.


Una opció és baixar pel mateix lloc per on hem pujat.

L'altre opció és baixar cap a Cala Mesquida.

Si optam per la segona, ens hem de fixar en un sender que baixa, en forta pendent. El començament és bo de trobar. Es troba a uns 200 metres, abans d'arribar a la torre. Les marques a les pedres són de pintura blava. 

El nostre següent objectiu: Cala Mesquida. Al fons, les costes d'Aubarca.

A mesura que ens anam acostant, en forta pendent, desitjam de cada vegada més trepitjar l'arena blanca i fina.

Pi caigut en el camí.

Les aigües són molt netes i transparents, però enganyen a causa de les fortes corrents que s'hi formen sovint.




Darrer tram del camí que duu a Cala Mesquida.

Des d'aquí podem tornar a Cala Agulla pel camí ample, amb la garriga ben arreglada a cada costat. Cosa molt bona ja que això impedeix que el foc s'escampi en cas d'incendi en la frondosa garriga.


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada