Pujada espectacular pels voltants de Cala Sant Vicenç, fins a la cota més alta de la Serra del Cavall Bernat (353 m)
Punt de Partida: Urbanització Las Palmeras, carrer dels Lliris, Port de Polença.
Distància: uns 7 km
Dificultat: Moderat
Agafarem el camí que inicia l'ascens al Coll de Síller, direcció Cala Sant Vicenç.
El coll ens quedarà just al davant nostre.
Passarem la barrera i la tornarem a tancar. Començarem a veure senyes vermelles.
En el proper desviament, anirem cap a la dreta.
Començarem a pujar per un camí molt desfet. Alguns troncs de garballó cremats ens recordaran un incendi que cremà per aquestes latituts el mes de desembre de l'any 2017.
Posteriorment, el camí es transformarà en una pista ben ample, sense capamunts. Sembla ser que hi estava projectada una possible urbanització.
A poc a poc agafarem alçada i, mirant cap enrera, es farà ben visible el Port.
A l'esquerra nostra, el Puig d'en Vilar (316 m), màxima alçada de la Serra de Sa Punta.
I, molt aviat, podrem veure, a la dreta, la notra fita d'avui.
 |
| Sa Talaia Vella |
En dur poc més de 2 km, arribarem a una rodona asfaltada. Prendrem cap a la dreta. Molt prop, a un revolt pronunciat i just devora uns esponerosos pins, trobarem el caminoi que ens durà al cim.
A partir d'aquí fa mal donar entressenyes. Es tracta d'atravessar una petita torrentera i anar cap a dalt, entremig de carritxeres i roques.
Veurem multitut de fites de caramullets de pedres i algunes senyes de color vermell, que són les més correctes.
No ens preocuparem massa si ens desviam una mica cap a un costat a l'altre. La direcció correcta és cap a la massa rocosa, direcció cap al seu coster dret.
Començarem a veure el coll que haurem de passar per, posteriorment, dirigir-nos al cim, que encara no veim: està darrera les altes penyes.
Si ens giram al darrere, Cala Sant Vicenç i la Serra del mateix nom, s'ens presentaran amb tota la seva plenitut.
Anirem agafant més i més altura. En el coll ens aturarem per contemplar les vistes. Cap al nord, la mar gran.
Cap a ponent, la Serra de Sa Punta i, al fons, les grans muntanyes de la Serra de Tramuntana.
Però encara ens quedarà la pujada més feixuga. Cap a Llevant ens esperen roques i més roques.
I una sorpresa: dues grans parets d'època talaiòtica que travessarem per la seva part dreta cada una. La talaia era un bon lloc per a la defensa.
Sovint, sovint, ens haurem d'assegurar que anam pel bon camí. Ens ajudaran molt les fites, situades a llocs estratègics.
Dins la vegetació, quasi exclussivament de càrritx, alguna mata de romaní ens deleiterà amb la seva agradable oloreta.
Quan semblarà que arribam prop del cim, ens dirigirem cap a l'esquerra de la mola, mirant la mar cap a la península de Formentor i l'illot del Colomer.
Aquí veurem les puntes aborronadores del Cavall Bernat, que guaiten dins Cala Sant Vicenç.
Estarem situats a la part de Tramuntana i en zona d'ombra. Alerta a patinar si està humit.
Passarem per una interessant encletxa.
I s'ens farà visible una canal, més bona de pujar del que sembla, que suposarà el darrer esforç.
I ja està.
La compensació serà important:
S'ens farà un poc difícil prendre la decissió de baixar. La sensació de pau, la satisfaccció per la pujada i la immensitat de la natura són poderoses sensacions.
Haurem d'assaborir-les una bona estona!
I, en poder, tornarem pel mateix lloc per on hem vengut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada