La Serra de LLevant, una mica desapercebuda, té interessants camins, racons, secrets, talaiots, torrents, talaies... talment com la Serra de Tramunana, però en format petit.
Farem, doncs, un interessant i ascendent itinerari, fins al capcurucull del Puig de Calicant, on el punt geodèssic marca els 473 m d'alçada.
Trobarem un poc de lloc per deixar els cotxes, just on comença el Camí de Tenja, avui dia asfaltat en el seu començament, fins que s'ajunta amb el propiament dit Camí de Calicant, per on acabarem l'excursió.
Tot d'una travessarem el Torrent de Sa Blanquera. Transcorrerem bona part de la caminada bé pel costat, bé per dedins, seguint un antic camí que pujava per aquestes contrades.
I, més de dos anys després, trobarem gran quantitat d'empremptes deixades per la gran torrentada de l'any 2018.
Just ben davant nostre observarem la forma arrodonida (des d'aquest lloc) del puig que volem assolir.
El Torrent de Sa Blanquera forma part de la conca hidrogràfica recordada, lllastimosament, per les inundacions de dia 9 d'octubre de l'any 2018.
A l'entrada de Sant Llorenç s'ajunta amb el Torrent d'en Bagura de Sauma. Aquí ambdós es converteixen en el Torrent de Ses Planes que travessa el poble de Sant Llorenç. Aquest dia duien tan de cabal que res es pogué fer per evitar el desastre.
Passarem prop de cases, algunes de noms ben curiosos, com per exemple Can Treu Foc.
Ens ajuntarem amb el Camí de Calicant, on podrem veure, aturonades, les cases de la important possessió.
Seguirem, ara sense asfaltar, per aquest ample i adecentat camí. Segurament el degueren arreglar després de les inundacions.
Passarem una barrera oberta i unes velles cases a la vorera del camí.
Per aquesta zona hi ha el Talaiot d'en Tengo.
Començarem a entrar dins la muntanya. A la dreta veurem els penya-segats de Es Telégraf (415 m).
El camí perdrà importància i ara coneixerem de bon de veres al torrent.
En aquest punt es pot optar per anar per dins el torrent (amb molta pedra remoguda) o anar per la seva esquerra, per dins un sementer.
Nosaltres anirem per la vora del torrent fins que, en haver passat aquest sementer, haurem d'entrar-hi forçat.
Veurem, hi si ens fixam bé, un nuus fet amb fulles de càrritx, just en el lloc on fa més bon passar.
És la primera de moltes senyes fetes de forma enginyosa i que veurem seguit, seguit, a partir d'aquesta primera. Es tractad'una estratègia usada pels excursionistes que passen per terrenys on l'abundància de carritxeres amaga les traces dels camins en desús.
Anirem per dins el torrent, amb mollta cura de no travelar amb les desbaratades pedres que conformen el nostre camí.
La vegetació predominant és l'ullastrar, però ben aviat entrarem dins el coster de càrritx, en sortir del torrent.
Els troncs dels ullastres de les voreres estàn encara enrevoltats de vegetació seca, de quan hi va haver la gran torrentada.
Caminarem per dins el torrent prop de 500 m, fins que trobarem un pas molt sòlidament construit i ben conservat per on travessar cap a l'esquerra.
En aquest punt és on s'ajuntent dues vessants de torrents. El que deixarem prové de la Muntanyeta de Tenga (dreta). El que seguirem a partir d'ara, prové de la Muntanya de Calicant (esquerra).
És l'hora de fermar-nos bé les sabates. Anirem per un coster, seguint les desfetes traces d'un camí, per dins unes carritxeres ben esponeroses i espesses. Els nusos (senyes o fites ) seran constants i ens ajudaran força.
De tant en tant, trobarem alguna fita de pedres.
De totes maneres, el nostre primer objectiu és un coll que tendrem al davant, bé a la vista. Una altre referència és el torrent just abaix de nosaltres, a la nostra esquerra.
Anirem cap a ponent i arribarem a un pla, però després d'haver caminat 300 m més i superar-ne 60 més d'alçada.
Tornarem a descansar. Girant-nos una mica cap a l'esquerra veurem un roquisssar ben enfilat al que sembla ser el capcurucull. No ho és, encara. Allà anam.
Quasi bé a dalt, començarem a veure unes antenes de telefonia, ja a l'abast. Estan en el cim del Puig d'En Sard (477m), que mideix uns metres més que el de Calicant.
Passarem ran, ran de les plaques solars. Proporcionen energia a aquestes instal.lacions. Farem un darrer esforç per arribar al geodèssic (473m), just al llindar d'un impressionant penya-segat cara a ponent.
Per arribar-hi, haurem de caminar per un pla que ajunta els dos cims i, ja devora el geodèssic, travessar un filat que separa els termes de Sant Llorenç i Manacor.
Desde aquest punt podrem veure les restes d'un petit refugi.
Ara ja podrem dir que hem arribat al vertader Puig de Calicant, puig que dóna anomenada a l'antiga possessió i al massís de multitut de cims que hem anat revoltant.
La baixada segurament la trobarem més ràpida que la pujada. Haurem de procurar anar més o menys pel mateix itinerari.
En arribar devora les cases de Calicant, prendrem pel camí de la dreta, que ens durà just devora l'entrada.
El camíacaba en el km 5 de la carretera Ma-3323, la mateixa de la partida, a 1 km lluny del lloc on hem aparcat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada