A les set o a les vuit del matí d'un dia d'estiu, a Ses Covetes, es pot aparcar on es vulgui.
Si, si, costa creure-ho, però és cert.
Nosaltres deixàrem el cotxe a l'únic carrer que hi ha, just devora el carreró que ens duu cap a la platja. posàrem un tiquet d'estacionament, calculant el temps que ens torbaríem a tornar. Cap problema.
I arribàrem a la mar en un tres i no res. Tot un espectacle.
Aigües transparents d Es Trenc |
La caminada és molt agradable, el sol no és fort. La tranquilitat és absoluta.
Així estaven les tumbones i les hamaques. Imatges inèdites, en ple estiu.
Tumbones buides, a trenc d'alba. |
Caminar per la vorera de l'aigua és tot un plaer.
Part del grup de caminadors |
En haver caminat més o menys una hora, ens anam acostant a Sa Ràpita.
La mar, encalmada |
Es pot voltar tot l'hotel Marquès del Palmer per la vorereta de la mar. I, després, amb una horeta més podem tornar a ser al lloc de partida.
Si és que ens hem sabut resistir a la tentació de nedar una estona en aquestes aigües tan refrescants!!!
De tornada, al fons, les cases de Sa Ràpita. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada