S'ESTALELLA

Passajada per la costa de Llucmajor, des de s'Estanyol fins a la urbanització de Vallgonera.

Aigües transparents. Al fons, l'illa de Cabrera

S'Estalella és una finca d'unes 400 hectàrees, molt recordada pel projecte de Gesa de fer-hi una central tèrmica l'any 1991. L'oposició popular va ser molt forta. Actualment està declarada Àrea Natural d'Especial Interés.

Veurem petites construccions de casetes i escars de pescadors, el far de Sa Punta Plana i la torre de defensa de S'Estalella. La vegetació és de garriga baixa prop de la costa i de pinar un poc més endins. En tot moment veurem les costes de l'illa de Cabrera.

Des de S'Estanyol de Migjorn fins a Vallgornera

Distància: uns 10 km.

Dificultat: molt fàcil

Punt de partida: Club Nàutic de s'Estanyol de Migjorn

Tot d'una d'haver deixat els cotxes, anirem cap a la dreta.En un moment serem a un petit arenalet que se diu Es Racó de s'Arena. 

Seguirem vorera mar i passarem per un antic niu d'ametralladores del temps de la Guerra Civil. S'hi està molt bé just damunt, a l'ombra dels pins i part damunt de les ones que toquen terra.

Arribarem a uns escars amb barques varades. Es tracta d'Es Racó de s'Estalella.

Al fons hem deixat el Racó de s'Arena

Caseta de ca Na Cossi i escars

Explanada per les barques

Pujarem l'explanada i guaitarem a Sa Punta. Hi ha unes casetes. Són les antigues primeres cases de S'Estanyol.

Cocó de Ses Llisses, una antiga pedrera de marés

El petit far de Punta Plana

Interior de l'escar d'en Giqueta, construcció de marés, amb una volta rebaixada

Far automàtic construït els anys 80 del segle XX, dependent de l'Autoritat Portuària

A l'altra part del far veurem unes petites construccions anomenades Ets Observatoris, d'una sola planta, amb coberta de teulada i amb un porxo fet d'enramada de pi, també del temps de la Guerra Civil.

Ets Observatoris

Ara ja ens dirigim a la talaia de S'Estalella, que pren el nom de la finca.

Torre de S'Estalella, datada l'any 1543

Just davant hi trobarem Sa Cova de Sa Torre, cavitat que comunica amb la mar.

Sa Cova Foradada

Situació de sa cova

Seguirem el caminet rocós que bordeja la vorera de la mar. Ès interessant fixar-se amb l'erosió que presenta la costa. Formes capritxoses de les roques fomades per dos factors: l'erosió de la mar i el vent, per una part, i les canteres aquí i allà, fetes per la mà de l'home, per l'altra.

Acció erosiva de la mar

L'home també aprofitava, i aprofita encara avui, la sal dels cocons. La famosa flor de sal,  que per aquestes contrades és fàcil  de recollir.

Cocons de sal

El tirany ens duu a travessar un portellet que té la paret de partió: Es Cap de Sa Paret. Passarem el portell i seguirem vorera, vorera la costa, amb la mar sempre devora.

Guaitant a la mar

Alguns pins prop de l'acantilat

I aviat arribarem a la paret que limita la urbanització de Vallgornera, des d'on tornarem al principi. Només farem una rectificació en el camí: per tal d'evitar el sol, entrarem per dins el pinar una petita part del camí.

Final de la caminada