Un passeig fins a Es Caló sempre suposa un plaer per els sentits. Quan fa mal temps i la mar està enfadada també té el seu encant, però un dia com avui, amb la mar en calma, les vistes, les olors, els sons... fan pensar, una vegada més, que la natura és meravellosa.
Caminarem una horeta, sense presses, fins al nostre destí i tornarem pel mateix lloc per on hem vengut.
Deixam els cotxes al darrer carrer de la urbanització de Betlem, a la Colònia de Sant Pere. Seguim el mateix carrer, que té l'asfalt en molt mal estat, i enllaçam amb un camí de carro que ja no deixarem fins arribar al Caló, antic refugi de pescadors. Encara hi ha restes d'un mollet i d'un escar.
Caminam en tot moment per la vorera del mar, per una costa alta, i veim els blaus i els verds del mar, entre els pins. Les aigües totalment transparents...
En tornar, i ja molt prop d'on tenim els cotxes, hi ha un desviament que baixa cap ca Na Clara, És un lloc encisador per nedar una estona o per estar damunt ses pedres o s'arena, prenent es sol.
 |
| Desviament per anar a Na Clara |
El caminoi és un poc dificultós. La baixada és molt pronunciada i s'ha d'anar a poc a poc i amb esment. Però val la pena.
 |
| Aigües clares de Cala Na Clara |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada